La cultura xinesa és la d’una civilització encara més antiga que l’occidental. En aquestes dates es troben en plena celebració de l’any 4716 segons el seu calendari. En aquesta festivitat que es prolongarà fins al 2 de març es troben en plena transició de l’any del gall al del gos.

Com a curiositat segurament us agradarà saber que segons la tradició xinesa el gos defineix a una persona amistosa, intel·ligent i noble. Tot i que tendeix a ser tossuda. En aquest enllaç trobareu ampliada la informació sobre el zodíac xinès.

El poble xinès dóna gran importància a la família. I com és d’esperar aquestes dates les celebren reunits igual que els occidentals ho fem amb el Nadal. En aquestes dates els viatges en avió i en tren es multipliquen i és habitual veure aglomeracions als aeroports.

A Estanc Núria en som conscients i volem fer-nos partíceps d’aquesta celebració amb les marques de puros més destacades que podreu trobar a la nostra cava de cigars. Segur que les vostres famílies ho sabran valorar.

Si fa uns anys era la marca Dominicana, Davidoff, la que començava a crear puros per celebrar aquesta efemèride i així obrir portes al mercat asiàtic, aquest any podem dir que se sumen dues de les marques emblema a nivell internacional: Vegafina, també de República Dominicana. I la més destacada i esperada, Cohiba, bandera del bon cigar creat a Cuba.

Aquest any tenim el privilegi de poder oferir puros d’aquestes tres edicions, cigars amb tabacs seleccionats i “envellits” especialment per a aquestes referències, acompanyats d’una presentació digna de col·leccionisme, caixes lacades, i amb simbologia d’aquest nou any, any del gos.

Tot l’equip us desitgem un bon any nou Xinès. Us esperem al nostre estanc.

En l’escrit d’avui intentem donar una mica de llum sobre la qüestió de l’expressió se’n va anar a per tabac i no va tornar.

El programa ¿quien sabe dónde? de Paco Lobatón va ser un espai setmanal a TVE-1 entre 1992 i 1998 de gran èxit. En aquesta transmissió televisiva s’intentava trobar a persones i familiars desapareguts. Durant els 6 anys d’emissió es van solucionar més de 1000 casos.

Segons queda recollit en un article de la versió impresa de El País del 1992/03/26, “los que se fueron a por tabaco” és el nom amb el qual es va titular un dels episodis  quien sabe dónde en el qual es recollien els casos de les desaparicions de persones que un bon dia van sortir de casa i no van tornar mai més.

D’aquí que algunes veus atribueixen al popular programa de Lobatón l’origen d’aquest cèlebre dita popular.

Sobre aquesta expressió, és curiós ressaltar que en una entrevista de 2016 el mateix periodista ens deia que cal acabar amb aquest tòpic. Darrere de cada desaparició hi ha una problemàtica complexa.

De totes maneres si investiguem una mica més la veritat és que l’origen de l’expressió no és atribuïble a aquesta famosa emissió però si el que es popularitzés.

Si ens documentem a la premsa anglosaxona s’explica un origen molt semblant per a un programa titulat “What really happened to your husband, Mrs Quigley?” i també en el la sèrie Els Simpsons en un capítol en el qual el pare de Nelson el va abandonar per anar a per crispetes (tabac en la traducció espanyola).

Finalment, volem acabar amb una nota d’humor rescatant una publicació de el www.delmundotoday.com titulada “Sale a comprar tabaco y vuelve”.

Si ets fumador potser et resultarà d’interès saber que 8 de cada 10 euros que consumeixes van directes a les arques de l’estat. Exacte, ho has llegit bé! El marge que ens queda per un paquet de 5 € és d’1 € amb el qual cobrir totes les despeses de personal, instal·lacions, llum, i un llarg etcètera …. fer números, quants paquets de tabac cal vendre al mes perquè no baixem la persiana si les despeses superen els 10000 euros mensuals?

Davant d’aquesta important càrrega fiscal no és d’estranyar que el negoci del tabac il·legal a Espanya estigui en auge. I això ens fa moltíssim mal al gremi d’estanquers. Perquè us feu una idea, el 2013 el tabac va ocupar de forma legal a Europa a 650.000 persones en contraposició amb les 150.000 que ho van fer de forma il·legal.

Aquesta dada la va publicar Transcrime el 2014 en un popular informe en el nostre sector que estudiava el contraban amb dades entre 2010 i 2013. Transcrime és un centre europeu d’investigació amb seu a Milà (Itàlia) que s’encarrega d’estudiar el crim transnacional.

Segons aquest informe es poden establir 3 tipus d’actors que fan possible el contraban de tabac.

Els actors a gran escala

Se centren en la distribució de tabac mitjançant grans enviaments que solen “desviar” dels canals legals de distribució. Utilitzen el transport marítim amb contenidors i camions per al seu transport i disposen d’una logística important. Incloent informació privilegiada sobre les duanes i els seus processos. No són necessàriament grans grups ja que el seu múscul financer els permet “externalitzar” temes logístics com l’emmagatzematge.

Els agents implicats són per norma general màfies italianes, xineses o de països de l’est.

Els actors a mitja escala

Treballen en distàncies curtes. Solen ser individus independents o petits grups molt organitzats que generalment treballen amb vehicles de motor que modifiquen per amagar paquets de tabac. Solen utilitzar camions i autobusos.

Els actors a petita escala

Els actors a petita escala són generalment individus sols que revenen el tabac en els seus “cercles de confiança”, amics i familiars, o que el fan servir per a consum propi.

És possible que alguna vegada t’hagin ofert tabac a peu de carrer? Quines garanties et dóna un tabac l’origen desconeixes? Abans de comprar-ne pensa-ho 2 cops. Recorda que nosaltres si paguem impostos i nòmines. A més, amb la teva compra de tabac il·legal estàs contribuint al fet que màfies i xarxes d’extorsió segueixin actuant il·lícitament i fent mal a moltes persones.

Si fumes, ¡compra a estancs o màquines expenedores autoritzades!